En servei
Suïssa
Métro Lausanne-Ouchy (LO)
Ample de via
(mm)		 Pendent
màx. (‰)		 Radi
mínim
(m)		 Longitud
(km)		 Altura del
cim (m)		 Desnivell
(m)		 Sistema Energia
adherència cremallera total
1435 0 1.8 1.8 Strub 750 V=

EN CONSTRUCCIÓ
Luzern-Stans-Engelberg Bahn (LSE)
Ample de via
(mm)		 Pendent
màx. (‰)		 Radi
mínim
(m)		 Longitud
(km)		 Altura del
cim (m)		 Desnivell
(m)		 Sistema Energia
adherència cremallera total
1000 246 70 20.3 4.5 24.8 970 521 Riggenbach 15kV-162/3Hz
Els trens pendulars vermells del ferrocarril LSE ofereixen des de 1964 una comunicació directa entre Luzern, Stans (capital de la regió de Nidwald), i el conegut balneari d'Engelberg. Aquest ferrocarril és remarcable no solament per les seves particularitats tècniques, amb un tram quasi totalment pla seguit d'un tram de cremallera notablement costerut, sinó també per la seva evolució a través del temps. A Hergiswil hi ha un túnel espiral de quasi 2 km de longitud.
Chemin de Fer Montigny-Châtelard (MC)
Ample de via
(mm)		 Pendent
màx. (‰)		 Radi
mínim
(m)		 Longitud
(km)		 Altura del
cim (m)		 Desnivell
(m)		 Sistema Energia
adherència cremallera total
X
Aquest ferrocarril, inaugurat l'any 1906, està connectat amb una línia francesa de via mètrica (SNCF) que porta a Chamonix-Mont Blanc (d'on surt el cremallera de Montenvers) i a St. Gervais-les-Bains (d'on surt el tramvia del Mont Blanc). L'únic tram de cremallera està entre Vernayaz i la vall del Trient.
Monte Generoso Bahn (MG)
Ample de via
(mm)		 Pendent
màx. (‰)		 Radi
mínim
(m)		 Longitud
(km)		 Altura del
cim (m)		 Desnivell
(m)		 Sistema Energia
adherència cremallera total
800 220 60 0 8.7 8.7 1592 1319 Abt 750V =
Aquest ferrocarril de cremallera, que es va construir l'any 1890, uneix durant tot l'any l'estació de Capolago, a la riba del llac Lugano, amb el cim del Monte Generoso (1704 m).
MONTE-GENEROSO-BAHN AG
CH-6825 Capolago
 Tel.: +41 91 648 1105
Fax: +41 91 648 1107
URL: http://www.montegeneroso.ch/
Email: mgb0015@dial.eunet.ch
Pilatus Bahn (PB)
Ample de via
(mm)		 Pendent
màx. (‰)		 Radi
mínim
(m)		 Longitud
(km)		 Altura del
cim (m)		 Desnivell
(m)		 Sistema Energia
adherència cremallera total
800 480 0 4.6 4.6 2070 1629 Locher 1500 V=
Aquest cremallera és el més inclinat del món i l'únic realitzat amb el sistema Locher de cremallera horitzontal. Va entrar en funcionament l'any 1881, essent electrificat el 1937. Surt d'Alpanachstad, on té correspondència amb el SBB-Brünig, i puja fins al cim del Mont Pilatus (2070 m). Degut al gran pendent, els cotxes són esglaonats com en un funicular.
PILATUS-BAHNEN
Schlossweg 1
CH-6011 Kriens
 Tel.: +41 41 329 1111
Fax: +41 41 329 1112
URL: http://www.pilatus.com/
Email: pilatus@pilatus.com
Rorschach-Heiden-Bergbahn (RHB)
Bergbahn Rheineck-Walzenhausen (RhW)
Ample de via
(mm)		 Pendent
màx. (‰)		 Radi
mínim
(m)		 Longitud
(km)		 Altura del
cim (m)		 Desnivell
(m)		 Sistema Energia
adherència cremallera total
Rorschach-Heiden-Bergbahn:
1435 94 150 2.4 5.7 8.1 806 Riggenbach 15 kV - 16 2/3Hz
Bergbahn Rheineck-Walzenhausen:
1200 253 0.6 1.3 1.9 672 272 Riggenbach 600 V=


Aquests dos ferrocarils de cremallera, situats el llocs molt pròxims entre sí, són explotats per una mateixa companyia (RHB).

El Rorschach-Heiden-Bergbahn es va inaugurar el 6 de setembre de 1875, i es va electrificar l'any 1930.

El 27 de juny de 1896 es va inaugurar un funicular amb contrapes d'aigua entre Ruderbach i Walzenhausen. Per tal d'enllaçar l'estació de Ruderbach amb la del ferrocarril, a Rheineck, es va crear una línia de tramvia (amb motor tèrmic) entre aquests dos punts. L'any 1958, però, ambdós van ser substituïts pel ferrocarril de cremallera Rheineck-Walzenhausen (RhW). Cal notar que aquest ferrocarril usa un ample de via gens corrent.
Betriebsleitung RHB
Postfach 255
CH-9410 Heiden
 Tel.: +41 71 891 1492
Fax: +41 71 891 1459
URL:
Email: RHB.Heiden@swissonline.ch
Brünigbahn (SBB)
Ample de via
(mm)		 Pendent
màx. (‰)		 Radi
mínim
(m)		 Longitud
(km)		 Altura del
cim (m)		 Desnivell
(m)		 Sistema Energia
adherència cremallera total
1000 120 115 66.7 9.1 73.8 1002 517
407		 Riggenbach 15kV - 162/3Hz
Luzern, a més de ser un nus de comunicacions en la part nord del ferrocarril del Gotthard és també el punt d'origen de dos ferrocarrils de via estreta: El Luzern-Stans-Engelberg (LSE) i la línia del Brünig dels Ferrocarrils Federals Suïssos (SBB). Aquesta és la única línia de via estreta de la SBB, que amb explotació mixta d'adherència i cremallera i atravessant el coll de Brünig, uneix Luzern amb el ferrocarril del Berner Oberland, essent per tant una part del cinturó transversal suís.
A Alpnachstad passa per davant del Pilatus-Bahn (atravessa el Mont Pilatus amb un túnel espiral d'1.2 km), a Interlaken s'uneix a la xarxa mètrica del Berner Oberland, amb connexió amb la zona del Jungfrau (Wengernalpbahn i Jungfraubahn). A Meiringen té correspondència amb el ferrocarril Meiringen-Innertkirchen i a Brienz comença el conegut ferrocarril de vapor que puja al Rothorn (BRB). Amb tot això, s'obté una xarxa de via estreta d'uns 188 km de longitud.

La línia del Brünig es va inaugurar el 14 de juny de 1888, encara que aleshores no tenia connexió amb cap altre ferrocarril i funcionava com a ferrocarril turístic de temporada. Quan va passar a la SBB (1903) l'explotació va esdevenir permanent. L'any 1941 es a electrificar i es va procedir a una modernització en profunditat. Des del 1989 els trams Luzern-Giswil i Meiringen-Interlaken tenen servei de tren pendular.
S B B
Geschäftsbereich Brünig
Landenbergstrasse 35
CH-6002 Luzern
 Tel.: +41 51 227 3085
Fax: +41 51 227 3133
URL: http://www.bruenig.ch/
Email: bruenig@sbb.ch
Schynige Platte Bahn (SPB)
Ample de via
(mm)		 Pendent
màx. (‰)		 Radi
mínim
(m)		 Longitud
(km)		 Altura del
cim (m)		 Desnivell
(m)		 Sistema Energia
adherència cremallera total
800 250 60 0 7.3 7.3 1967 1383 Riggenbach
- Pauli		 1500V =
De la mateixa estació de Wilderswil del BOB surt aquest ferrocarril de cremallera, que va ser inaugurat el 14 de juny de 1893, amb funcionament estival solament (i així es fa encara) i va ser electrificat al mateix temps que el BOB i el WAB l'any 1914. Aquest ferrocarril és netament turístic i puja fins al cim del Schynige Platte, amb vistes al Pilatus i al Jungfrau.
Wengernalpbahn (WAB)
Ample de via
(mm)		 Pendent
màx. (‰)		 Radi
mínim
(m)		 Longitud
(km)		 Altura del
cim (m)		 Desnivell
(m)		 Sistema Energia
adherència cremallera total
800 250 60 0 19.1 19.1 2061 1027
1265		 Riggenbach
- Pauli		 1500V =
Aquesta línia va ser inaugurada el 20 de juny de 1893 i va ser electrificada els anys 1909 i 1910, però no hi va haver material motor suficient per a explotar-lo totalment amb electricitat fins al 1916. La meitat entre Kleine Scheidegg i Grindewald és molt més inclinada (250‰) que la meitat entre Kleine Scheidegg i Lauterbrunnen (190‰). A ambdós extrems té correspondència amb el BOB i al centre (Kleine Scheidegg) amb el ferrocarril del Jungfrau (JB).
Rigi Bahnen (ARB/VRB)
Arth-Rigi Bahn (ARB)
Ample de via
(mm)		 Pendent
màx. (‰)		 Radi
mínim
(m)		 Longitud
(km)		 Altura del
cim (m)		 Desnivell
(m)		 Sistema Energia
adherència cremallera total
1435 200 120 0 8.6 8.6 1752 1234 Riggenbach 1500V =
Obra dels enginyers Riggenbach i Zschokke, aquest ferrocaril es va inaugurar el 4 de juny de 1875 i va ser electrificat l'any 1907, essent el primer ferrocarril de cremallera de via internacional (1435 mm) que es va electrificar al món. Des de l'any 1990 comparteix les vies des de Staffel fins al cim amb el seu germà, el Vitznau-Rigi-Bahn (VRB).
Vitznau-Rigi Bahn (VRB)
Ample de via
(mm)		 Pendent
màx. (‰)		 Radi
mínim
(m)		 Longitud
(km)		 Altura del
cim (m)		 Desnivell
(m)		 Sistema Energia
adherència cremallera total
1435 250 120 0 7.0 7.0 1752 1313 Riggenbach 1500V =
Aquest va ser el primer ferrocarril de muntanya d'Europa. El dia de l'aniversari de Riggenbach de l'any 1870 es va fer la primera prova i el mateix dia de l'any següent ell mateix va conduir el tren inaugural fins al cim. L'any 1937 es va electrificar.